CONEIX-TE A TU MATEIX A TRAVÈS DE L'ASTROLOGIA PSICOLÒGICA I EL DISSENY HUMÀ
Aquestes dues eines ens proveeixen d'una enorme quantitat de material descriptiu amb el qual podem treballar sobre nosaltres mateixos. Ens subministren una guia per al descobriment i acceptació de les nostres limitacions més grans, amb el propòsit d’acceptar-les, primer i transcendir-les, després, alhora que ens permeten una respectuosa comprensió de les dels altres. Al mateix temps, ens orienten cap als llocs on es troben les nostres més grans potencialitats i talents que en gran mesura continuen sense desenvolupar-se.
Coneix-te a tu mateix
Aquestes paraules van ser gravades pels set savis a l'entrada al temple de Delfos, lloc de culte a l'antiga Grècia. Per arribar a la teva Veritable Identitat, hauràs d'anar transcendint la teva personalitat; per transcendir-la hauràs acceptar-la i, per acceptar-la, hauràs de conèixer-la.
No es pot acceptar el que no es coneix. Molts llibres et diuen que "t’acceptis com ets". Què difícil és això quan no saps el que estàs acceptant.
El procés d'anar coneixent a la identitat limitada de l'ego pot arribar per moltes vies al llarg de la vida. La vida mateixa, a base d'anar repetint les experiències i les lliçons que has d'aprendre et mostra quins són els teus valors i els teus límits en cada àmbit d'aquesta.
Si la consciència no ha despertat prou per estar realment present en cada situació, aquesta manera de conèixer-se requerirà de moltes repeticions d'experiències de dolor i sofriment.
Aquests tipus d'experiències són les que ens poden portar a passar per teràpies de tot tipus: psicològiques, corporals, emocionals, d'integració d'aquestes tres parts...
En aquest cas, de nou, els processos prenen força temps i pots quedar "empantanegat" durant anys revisant el teu passat, els teus bloquejos físics, les teves ferides emocionals, anant i venint sense acabar de veure-li ni la finalitat, ni el final.
Mapes de la teva personalitat
Una tercera via d’autoconeixement complementària a les dues esmentades anteriorment (la vida mateixa i la teràpia sobre ella), seria mitjançant els mapes de la teva personalitat. És complementària perquè és impossible que et reconeguis en un mapa si no has caminat pel teu territori i ja has albirat la seva extensió amb els seus valls i els seus cims.
Al llarg de tota la història de la humanitat l'home ha anat dibuixant aquests mapes a partir de l'observació dels cicles de la natura, fent analogies entre el microcosmos i el macrocosmos i fins i tot a través de la revelació directa.
La majoria dels mapes es despleguen a partir de les coordenades espai-temporals del teu naixement. Malgrat no sigui una cosa científica, que es pugui "demostrar per què" funciona, tu sí que pots "comprovar si" funciona.
No es tracta que creguis o no en això, sinó simplement que consideris la possibilitat. Si creus que no és possible, et perds la possibilitat d'experimentar-ho, de saber-ho, de conèixer-ho. Si creus que sí, tampoc ho podràs experimentar realment perquè et condicionarà a anar filtrant la realitat perquè encaixi. Al final ni el que creu que sí ni el que creu que no ho sap. No es tracta, doncs, de creure o no creure, sinó d'experimentar, de saber per un mateix.
El més sorprenent no és que hi hagi una relació entre el de dalt i el de baix, el de dins i el de fora. Al cap i a la fi, l'univers en si és tan sorprenent que això per mi no és tan sorprenent. El que sí em fascina és la possibilitat de conèixer aquesta relació, el com, des de l'antiguitat, hi ha hagut persones amb la capacitat de correlacionar ambdós mons.
L'avantatge d'aquesta forma d'autoconeixement és que pots estalviar-te temps i sofriment amb ella. És cert que només veus fins on pots veure, però també és igualment cert que de vegades estàs preparat per veure i el teu ego es resisteix a fer-ho per por a haver de canviar el que ja saps que no et convé.
M'agraden dues metàfores per explicar la idea de mapa. Imaginem una persona que hagués de fer el mapa dels carrers de la seva ciutat. Si ho fes caminant, probablement trigaria molt més temps i cometria més errors que si es pugés a una torre al centre de la ciutat i pogués veure-la en tota la seva extensió. Diguem que la vida transcorre a peu de carrer i els mapes dels que parlem et donen la possibilitat d’elevar-te per veure't en la teva totalitat.
És la diferència entre fer un puzle tenint a mà la caixa amb la imatge a reproduir o no tenir-la i haver d'anar temptejant.
El que no t'agrada de tu mateix hi és per una raó i en veure el teu mapa la comprens. Tot d'una cobra sentit. De sobte descobreixes parts teves que no coneixies i en no reconèixer-les com pròpies, la vida te les presentava reiteradament fora perquè les integressis en tu. De sobte t'adones que no estàs fent les coses malament, perquè pots veure la quantitat de condicionants que et porten a fer el que fas. Et fas amic del teu propi mapa perquè t'adones que no és ni bo ni dolent, sinó que és el millor vehicle possible per poder fer el que has vingut a fer en aquesta vida. I de sobte t’acceptes, per fi, tal com ets!
Les eines o mapes que més utilitzo per a les meves consultes i tallers són la Psicologia Astrològica, el Disseny Humà, l'Eneagrama i els Set Raigs.
Tots ells compleixen la funció de descriure el teu vehicle físic, emocional i mental. Alguns van més enllà i et mostren també el teu propòsit vital i espiritual.
L'avantatge de poder mirar-te en diferents mapes en lloc d'un només és que pots prendre perspectives diferents i complementàries de tu mateix. És com poder fer una fotografia frontal, una altra de perfil, una altra d'esquena... fins formar una imatge gairebé completa de tu mateix.
Alineació o alienació
Pots viure alineat amb la teva personalitat i aquesta alineada amb el teu propòsit, o pots viure alienat, alienat de tu mateix i del teu propòsit.
Emmalaltim perquè no estem alineats, perquè estem desintegrats, perquè ni tan sols la nostra personalitat està d'acord amb si mateixa, perquè ens passem la vida fent activitats amb les que no estem emocionalment d'acord i per no sentir aquest desacord estem contínuament pensant en una tercera cosa que no té res a veure amb el que estem fent i sentint en cada moment.
Aquestes contradiccions entre el físic, l'emocional i el mental són les que ens consumeixen l'energia. Aquesta falta d'energia és la que ens impedeix sostenir la consciència desperta per saber qui som, com és la nostra particularitat, per respectar-la i deixar de viure la vida d'altres.
Cada ésser humà és únic i irrepetible. Mai hi ha hagut ningú com tu i mai més tornarà a haver ningú igual que tu. Malgrat això, vivim vides bastant similars perquè la pressió exterior uniformitzadora, ja des de ben petits, és molt forta i perquè no coneixem quina és la nostra singularitat ni quin és el nostre propòsit particular en aquesta vida: allò que has vingut a fer i que només tu pots fer!
Andrés Zuzunaga
Cercador per vocació, astròleg de formació, ex professor de ioga per diversió, ex programador de professió i ex economista per "confusió".
Més informació:
consultas@cosmograma.com
http://cosmograma.com