ONENESS SOUND: EL SO DE LA UNITAT

 

La Núria Aguiar, el Ravi Ramoneda i el Pedro Collares van coincidir un dia a la Oneness University i l’experiència els hi va canviar les vides. Tots tres ja havien estat prèviament en contacte amb la màgia dels mantres, però l’experiència personal en aquesta escola de creixement i despertar de la consciència a l’Índia no només els va permetre aprofundir-hi, sinó també adonar-se’n que encara volien anar un pas més enllà. Va ser així com, ara fa quatre anys, van decidir unir els seus camins per difondre el missatge i l’harmonia que s’amaga rere el llenguatge universal dels cants sagrats. Oneness Sound és el resultat d’aquest desig compartit.

 

Com definiríeu Onenessound en poques paraules?
P. El so de la unitat. Un intent de crear a través de la música un estat d’unió amb la creació.
R. La unió entre nosaltres i les persones que ens envolten, i també la unió amb un mateix.

Com vau descobrir els mantres i què és el que més us captiva d’ells?
R. Jo vaig néixer en una comunitat de professors de ioga, i durant tota la meva vida he estat envoltat de mantres i música espiritual. Cap als 14 anys vaig iniciar el meu propi camí de recerca i això em va portar a l’Oneness University, on vam coincidir tots tres. Es pot dir que a partir d’allà hi ha un abans i un després; el començament d’un nou propòsit de vida a través de la música.
P. Jo sóc de Brasil, on hi ha una presència molt notable del moviment Hare Krishna. De petit, la meva mare em va portar al seu temple i vaig quedar fascinat per la seva energia. Després de continuar freqüentant-lo pel meu compte durant l’adolescència i de viatjar a l’Índia, la devoció pel cant espiritual va anar arrelant amb força dins meu. Tant que vaig sentir la necessitat de dedicar-me a difondre l’art dels mantres.
N. En el meu cas, vaig començar a practicar ioga de joveneta i va ser concretament la pràctica del Kundalini Ioga el que em va permetre entrar en contacte directe amb els mantres. A partir d’aleshores, vaig començar a cantar-ne fent col•laboracions amb diferents persones. També hi vaig aprofundir viatjant a l’Índia i estudiant a l’Oneness University.

Es pot explicar amb paraules els efectes de la teràpia del so o és una cosa que només es pot experimentar?
R. Tot és vibració a l’Univers; energia, llum, informació... Tot això pot prendre múltiples formes... Però la consciència del ser humà té la capacitat d’accedir a la vibració natural de l’Univers. Connectant de manera directa amb aquesta vibració es pot arribar a estats d’equilibri i sanació. Els mantres no són altra cosa que paraules sagrades en sintonia amb la vibració natural de l’Univers; vibrar-los ens permet sintonitzar directament amb aquesta freqüència universal.
P. Segons la meva opinió, és molt difícil d’explicar amb paraules. S’ha d’experimentar amb el cos i amb l’esperit...

Qualsevol música pot ser sanadora o és necessari que sigui practicada amb consciència?
N. Crec que aquesta resposta és molt personal, ja que cada música pot fer vibrar a diferents tipus de persones. Jo crec que és important posar consciència en tot el que fas. No obstant, també hi ha teories com la de Masaru Emoto, que ha demostrat com l’harmonia de les partícules de l’aigua pot variar segons el tipus de vibració acústica al que s’exposen...
P. Per a mi depèn molt de com es produeix l’escolta. Per posar un exemple, crec que es pot arribar a escoltar rock en un estat de gratitud i obtenir també resultats terapèutics. En això coincideixo amb la Núria, és una qüestió de consciència.

En els vostres concerts combineu diferents instruments i llengües... D’on prové aquest estil de fusió tan característic?
N. De la fluïdesa. No és res planejat. És el reflex d’allò que cadascun de nosaltres aporta al grup.
R. A mi m’agradaria destacar el paper que juga el “hang”, l’instrument que toca el Pedro. Inspirat en altres instruments ancestrals i combinat amb d’altres instruments de percussió de l’Índia, el seu so ens encaixa molt bé i li ha donat un toc molt màgic i especial al projecte.

Hi ha molt d’inspiració en els vostres concerts?
N. No tot és deixar-se portar, també és necessària la pràctica. Evidentment, també assagem...
P. És veritat que planegem els concerts, però sempre estem totalment oberts a les necessitats del moment. Si creiem que s’ha de canviar alguna cosa en plena marxa, la canviem sense problema.

Quin paper hi juga el públic assistent?
N. És la base. La veritat és que, qualitativament, els kirtans (concerts participatius) guanyen molt quant més actiu està el públic. No obstant, també és un bon exercici de treball personal i acceptació quan vols que la gent s’impliqui i pel que sigui no ho fa tant.

Quina és la reacció de la gent que assisteix per primer cop a un concert com un dels vostres?
N. Molts viuen sensacions fortes, però nosaltres volem ser conscients que no és cosa nostra generar aquest tipus d’experiències, sinó que en el fons la capacitat està dins d’ells mateixos. Es una bona forma de treballar la humilitat...
P. Així és, nosaltres només som una porta, un canal per on flueix l’energia. Jo sento que és un paral•lelisme similar al que passa amb els grans mestres; els quals tampoc volen que se’ls glorifiqui i es consideren únicament com uns facilitadors de l’energia de la divinitat.

Com esteu vivint aquest canvi de consciència del que fa temps que es parla enmig de l’actual context de creixent crisi del sistema?
R. Personalment, jo crec que s’estan movent moltes coses a nivell profund i que tothom, tard o d’hora, ho notarà. És molt intens...
P. Un cop més, depèn de com t’ho prenguis; del nivell de consciència en el que un es trobi. Per a mi, tot el que està passant és positiu, una oportunitat magnífica de canvi. Aquesta crisi està empenyent molta gent a despertar, a unir-se amb els altres, a autogestionar-se... Sento que ens trobem en un moment clau de transformació i em sento molt afortunat de poder-lo viure.

Quin espai ocupa l’espiritualitat en el vostre dia a dia?
N. L’espiritualitat és un concepte amb una gran dimensió i jo em considero una persona normal. No aspiro a convertir-me en ningú especial pel que faig. L’espiritualitat que jo busco és viure tranquil•la i en pau tot el que pugui el meu dia a dia.
R. Crec que és una porta que un cop s’obre, ja no cal tornar-hi a entrar...
P. Per a nosaltres, com a grup, l’espiritualitat ho és tot.

Tots tres heu tingut relació amb el ioga, com porteu la pràctica actualment?
P. M’agrada poder-li dedicar un temps sempre que puc, encara que sigui a casa. Però més enllà de la pràctica, estic d’acord quan es diu que engloba tota una filosofia de vida.
N. Quan fas ioga passes per diferents etapes i crec que sempre és important acceptar el moment en el que et trobes. És cert que és necessari un mínim de pràctica, com també pot passar amb la meditació o el cant de mantres, però crec que de poc serveix practicar molt si a l’hora de la veritat no pots tenir certa flexibilitat.

Guardeu algun record especial d’algun concert en concret?
N. No oblidaré mai un que vam fer a Alemanya en un indret on estàvem rodejats de follets d’aquests que es posen als jardins. El concert va ser tan particular que tota l’estona se m’escapava el riure.
R. Jo recordo un que vam fer al Palau de Congressos de Hannover, un recinte amb capacitat per unes 1.700 persones. Només portàvem quatre mesos amb el grup i estàvem força verds... Per a mi va ser una constatació de que no estàvem allí per ser uns músics prodigiosos, sinó sobretot, gràcies a l’acció d’una força divina que ens acompanya i treballa a través nostre.

Us podeu guanyar la vida amb això?
R. Del tot encara no. És difícil, sobretot tenint en compte que no tenim productor i ens ho hem de fer tot nosaltres; a part de cantar i “connectar-te”, has de dedicar també moltes hores a feines d’administració, publicitat, comunicació, producció...
N. El projecte és una part cada vegada més important, però l’hem d’anar combinant amb altres feines per poder arribar a finals de mes. Tenim altres projectes musicals, fem teràpies, donem classes... Sigui com sigui, el que està clar és que per a mi està sent una gran oportunitat de creixement i per treballar les relacions.

Podeu recomanar un mantra pel canvi d’era?
Om Loka Samasta Sukhino Bhavantu: que tots els éssers de tots els mons convisquin en pau i siguin feliços...

Per quan el segon disc?
R. Està al forn i només s’ha d’acabar de coure...
P. El cert és que volem fer-lo millor que el primer i això implica temps i no tenir pressa.
N. Crec que els hauré de “pressionar” una mica més per poder-lo treure aviat... Però ja podem avançar que serà força diferent al primer, que era bastant tranquil. El segon tindrà més intensitat.

Més informació: www.onenessound.com