LA MENTA

Una de les plantes aromàtiques més conegudes és la menta, coneguda tant per les seves propietats terapèutiques com gastronòmiques. Coneguda des de l’antiguitat, Hipòcrates la recomanava com afrodisíaca consumida en grans dosis. La major part de les seves propietats es deuen a un dels seus components (en té més de 100), el mentol, un alcohol que li dóna la major part de les seves propietats: digestiva, carminativa, antisèptica, analgèsica, tonificant... Hi ha moltes varietats i espècies de mentes, totes elles amb les mateixes propietats medicinals, de les quals es fan servir les fulles. Es troba en terrenys frescos i ombrívols a tota Europa i Sudamèrica, i també es cultiva en horticultura i jardineria.

Com a planta medicinal
Les seves propietats la fan molt indicada en casos de gasos intestinals, mal de cap, espasmes i còlics digestius, atonia gàstrica, hepatitis vírica, esgotament... En infusió es posen 10 o 20 grams de fulles per un litre d’aigua, i se’n poden prendre de 3 a 5 tasses cada dia. També es pot trobar en herbolaris en forma d’essència, llavors la dosi és de 1 a 3 gotes tres vegades al dia.

Quan a ús extern, les friccions de l’essència en una dissolució alcohòlica ajuda en els dolors reumàtics i musculars, i en les neuràlgies. També es poden aplicar compreses fetes a base d’aquest alcohol mentolat. S’ha d’anar amb compte, no obstant això, que la ingestió de la seva essència en dosis altes pot provocar insomni i irritabilitat, i que inhalada també en dosis altes pot provocar, sobretot en els nens, espasmes de laringe.

Usos gastronòmics
En gastronomia, la menta és coneguda popularment per la sopa feta amb restes de pa sec, un plat senzill i tradicional en les cuines des d’antuvi. Hi ha diverses maneres de fer-la, una d’elles és escaldant amb oli uns grans d’all i restes de pa sec. Una vegada escaldats s’hi afegeix aigua i es deixa bullir uns deu minuts, afegint després la menta i deixant reposar uns minuts més. Al final es treuen les fulles, s`hi posa un ou i es bat enèrgicament fins que l’ou queda desfet. També s’utilitza, per exemple, per cuinar pèsols i faves, que ara a la primavera estan de plena temporada, en amanides, cuinats de carn, en reposteria, i fins i tot en cocteleria.