ESTIMAR EL PROPI COS
El nostre potencial eròtic està molt vinculat al ideal de bellesa que hem integrat, condicionat d’una manera determinant per les modes i els referents que ens venen imposats. Potser sobretot en les dones, sentir atractiu el propi cos és molt important per a mantenir desperta la flama del desig. Tanmateix, per a moltes persones un cos atractiu és aquell que respon a uns cànons que, en la majoria dels casos, són totalment inabastables i allunyats de la realitat. Llavors, si en la nostra ment associem el desig i l’erotisme a unes mides i unes dimensions corporals determinades, com més ens n’allunyem, més ho fem de la nostra capacitat de viure d’una manera plena la sexualitat i el desig.
Sentir i conèixer el cos
L’ideal de bellesa que se’ns imposa és sempre un concepte mental, el coneixement que tenim del nostre cos també ho sol ser: pensem que és alt, gras, prim, musculat flàccid... Però la vivència del cos, sentir-lo, està totalment allunyada de qualsevol idea. Podem provar de sentir una mà, per exemple, quedar-nos quiets i atents sentint la seva temperatura, el volum els dits, el palmell, el dors, la pell....: experimentarem la mà, en tindrem una vivència que transcendirà tota idea prèvia que en tinguem i, probablement, sentirem un cert plaer que podrem intensificar si posem aquesta intenció plaent en l’experiència.
Quan ens adonem del que pensem del propi cos podem veure la tirania a què el tenim sotmès i, sovint, la falta de respecte. Pensar que tenim les cames flàccides, les natges caigudes, massa o poc pit, massa grossa la panxa..., són expressions de la ment que responen a uns criteris que hem incorporat que desestimen qualsevol model que no sigui el que ens hem cregut que és el millor, potser l’únic estimable. Davant de qualsevol d’aquests pensaments no ens queda sinó obviar-los, sentir la part del cos en qüestió i valorar la seva funció i utilitat: les cames ens ajuden a caminar i a mantenir dret el cos, els braços treballen i abracen... Pot ser un exercici terapèutic sentir cada part del cos i agrair-li que en formi part.
El valor de les carícies
A nivell energètic, el desig neix en el segon txakra, el despertem i sentim a la pelvis, que és on hi ha el sistema reproductor i els genitals. Aquest desig porta implícit el nostre dret inalienable a sentir i a gaudir del plaer. Amb desig, podem tornar a recórrer amb atenció tot el cos, com un segon exercici una vegada manifestat l’agraïment que li professem: sentir el cos pel pur plaer de fer-ho, molt atents a aquells pensaments que ens condicionen la percepció que en tenim, sentint-ne la bellesa natural que té i la font de plaer que representa.
Per a viure plenament la sexualitat és important en primer lloc canviar la manera com ens relacionem amb nosaltres, i entendre què vol dir això de la consciència corporal, que no té res a veure amb idees i pensaments. Aquest primer pas ens portarà a descobrir després el valor de la carícia i que en el mapa corporal hi ha multitud de zones erògenes que, degudament acariciades, accentuen i potencien el plaer. Estimant el propi cos el podem aprendre a acariciar, explorar la seva pròpia eròtica, donar-nos plaer a través de la carícia per aprendre el valor de la sensualitat de manera individual. Quan hem après a estimar-nos i a valorar la importància que té l’experiència corporal en la nostra vida, podem obrir-nos a l’altre de manera molt més plena i satisfactòria pels dos.