LA CARXOFA
La major part dels experts, tant en gastronomia com en salut, coincideixen a dir que és molt important alimentar-se dels productes de temporada, recol·lectats a ser possible ben a la vora de casa. Salut i gastronomia coincideixen en aquest cas també amb raons econòmiques i mediambientals: els costos de transport i la contaminació que aquest transport origina queden minimitzats, en benefici també de la frescor dels productes que trobem al mercat: de l’hort al plat el temps transcorregut és molt més curt. La natura proporciona en cada estació els productes que el cos necessita, perquè també ell forma part d’aquest context natural: així, per exemple, al començament de la tardor les albergínies ajuden a combatre la caiguda del cabell.
L’hivern és l’estació en què la natura aparentment està adormida, però la terra treballa, es manté molt viva per dins. D’alguna manera seria un procés de gestació en el que es produeix molt menys que a l’estiu i la primavera: el dia és més curt, les nits de descans més llargues, tenim menys ganes de viure a l’exterior i sembla que sentim més tendència a la introversió que a l’extroversió. En aquesta època de l’any ens arriba la carxofa, una planta amb grans propietats hepàtiques, sent el fetge l’òrgan que metabolitza el cansament i que a l’hivern necessita entrar en aquesta fase de repòs per a poder respondre amb vitalitat als primers rajos de primavera.
La carxofa és una planta de la mateixa família que el card, i la podem trobar des de la tardor fins entrada la primavera, segons les zones. Típica del sud d’Europa, creix bé en climes mediterranis perquè no aguanta bé glaçades fortes. A Catalunya en podem trobar diferents denominacions d’origen, com la del Delta del Llobregat o la del Prat, tot i que es conrea en tot el territori..
Gastronomia
Normalment es mengen cuites però també es poden menjar crues. Les maneres més senzilles i potser més populars de preparar-les és a la brasa o al forn, sense més amaniment que sal i pebre i una mica l’oli d’oliva verge una vegada cuites. D’aquesta manera conserven el gust natural, però també s’hi poc afegir una picada d’all i julivert o una salsa vinagreta, condiment que es pot fer servir igualment si les preferim bullides. Una mica més elaborades són les carxofes arrebossades i fregides, o utilitzades en arrossos, pizzes, coques, farcides...
Propietats
El nom científic de la carxofa és cynara scolymus L., i té unes propietats medicinals en les que destaca, com dèiem, les que beneficien el fetge: el protegeix i l’ajuda en casos de malalties hepàtiques, i afavoreix la funció biliar. D’altra banda, els seus àcids tenen una gran capacitat de reduir els nivells de colesterol a la sang, disminuir la pressió arterial i prevenir l’arterioesclerosi, amb la qual cosa estaria indicat en casos de malalties vascular i com a preventiu.
També ajuda a rebaixar els nivells de sucre a la sang i a eliminar líquids, que la fa bona en totes aquelles malalties que necessiten eliminar toxines: malalties circulatòries, artritis, gota...